El factor Q o l'homenatge a les companyes

      Us he de comfessar que no he estat mai massa nadalenc. Són dates que sempre se m'han fet una mica extranyes, tot i que respecto molt les tradicions i la manera que té cada persona de viure-les. Al meu cas, m'agrada agafar-m'ho, en la mesura del possible, com un període per reflexionar i fer balanç de diversos aspectes de la meva vida. Un d'ells es centra enguany en la UOC en general i en aquest treball que estem duent a terme  en particular. No deixa de ser divertit, Joan, que ens  facis tancar el projecte el dia dels Sants Innocents :-). Però a banda d'aquest detall anecdòtic, avui m'ha vingut al cap una discussió en clau d'humor que vaig viure fa anys i que em va bé per fer una metàfora explicativa ara que el nostre petit vaixell ja veu el port.

     Quan estudiava Ciències Físiques a la UB (no la vaig acabar), vam tenir a segon l'assignatura de Termodinàmica i Mecànica Estadística. De la primera part ni me'n recordo ni me'n vull recordar, ja que he de reconèixer que era una part de la Física superior a mi. De la segona, més matemàtica, em restarà sempre present el dia que un company va exposar a la pissarra un problema. Després de desenvolupar-lo bé, no hi havia manera que donés el resultat que deia el llibre. Al final, el professor, davant l'astorament general, va agafar la calculadora i va dir-li al company:

       - Multiplica-ho per 1,067 i et donarà.

       - Com? - va respondre l'alumne.

       - És el factor Q, - i davant del silenci continuà- aquell què de vegades s'ha d'aplicar perquè les coses funcionin, encara que ningú sap perquè, com a la vida.

      Jo em pregunto quin ha estat el nostre factor Q com a grup. Vist des de fora era fàcil pensar que no funcionaria. Quatre persones amb realitats molt diferents, sense coordinador global, en un terreny que per a tots era força nou i desconegut,...però ves per on, ha funcionat! No serà el millor treball del món, però ens ho hem "currat". Pel que a mi fa, tinc la tranquil·litat d'haver fet el que he pogut, amb encerts i errades, i havent après molt, però he de dir que sense les meves companyes de viatge Judit, Ana i Tamara, no hauria estat possible, això sens dubte. Per tant, i com a darrera aportació al blog abans de l'entrega de la PAC4, trobo just brindar-vos, una per una, un petit homenatge:

• A tu, Judit, per la teva incansable energia a l'hora d'assegurar-te que tothom continuava respirant i, cadascú en la seva mesura, treballant en la wiki, el blog o el Delicious. I també per les nostres sessions telefòniques i facebookianes, que dellà l'interès en el treball, m'han permès de conèixer una persona seriosa alhora que comprensiva i, perquè no dir-ho, entranyable.
• A tu, Ana, per la teva capacitat de treball i per la seva qualitat i, sobre tot, per no haver llençat la tovallola ni defallit en els moments difícils que vas viure al començament, quan les circumstàncies no eren les millors.
• I a tu, Tamara, la nostra benjamina, per ser la més desenfadada i divertida, per complir amb escreix tot i que no sempre la teva situció t'ho ha fet fàcil, i , en el meu cas, per fer-me esbossar un somriure cada cop que posaves mil signes d'admiració als teus "hola a tots" a la secció de debat del grup.

      En fi, podria dedicar-vos moltes coses, però com que sou les meves angeletes de la UOC...bufeu i demaneu un desig...!

     Ramon Casassas